12 dic 2008

Asturianu Oriental

ASTURIANU ORIENTAL

L’Asturianu oriental ye una variante del idioma asturianu que comparte dalgunes carauterístiques col “montañés” de Cantabria- esti más prósimu al castellán- con carauterístiques qu’anguañu se dieron nesta última llingua. Según los llingüistas esti dialeutu asturianu fálase ente’l ríu Seya y la llende con Cantabria, aunque tamién s’adientra nesta comunidá.

Rasgos:
- Zarramientu de la –a final en –e: puerte, vieye, cerque (puerta, vieya, cerca)
- Zarramientu (en dalgunes zones más que n’otres) de la –e en –i: llechi, h.uenti (lleche, fonte)
- Plural en –as : las cabañas, las neñas, los parllamentaristas (les cabañes, les neñes)
- Aspiración de la “F” llatina: h.ariñe, ah.umau, h.itu (fariña, afumáu, fitu)
- Les pallabres qu’entamen por n- faenlo en ñ-: ñuestru, ñuevas (nuesu, nueves)
- Posesivos mi, tu, su, ñuestru, vuestru (mio, to, so, nuesu, vuesu)
- Pronomes átonos mi, ti, diomi, frayóti (diote, frayóte)
- Terminación del neutru en –u: materie primu, h.ariñe blancu (materia primo, fariña blanco)
- Camuda la forma bue por güe: güenu (bonu)
- Aspiración de la “F” nos diptongos en “ue” : h.uercie, h.uenti (fuercia, fonte)
- Conxugación irregular de dalgunos verbos como el ser: ero llaniscu (soi llaniscu) o Lluis e llaniscu (Lluis ye llaniscu)

Nota: Na fastera más occidental d’esti dominiu consérvase’l plural femenín en –es (les cases), pero conviértese en –as na parte central y oriental. Probatíblemente n’otres dómines “les cases” pronunciábase más al oriente (la prueba ye’l topónimu Llanes)

No hay comentarios: